10-02-2023. Una cuinera ens deixa, una cuinera arriba!

Una cuinera ens deixa...

La Juani, la històrica cuinera del Saltiró, se'ns jubila després de 26 anys de fer-nos el dinaret... Estem una mica tristets i tristetes, però ens consola saber que és veïna i ens vindrà a veure sovint...Però... Sabeu com va ser que la Juani va acabar formant part de la nostra família?

Retrocediu amb nosaltres l'any 1977, el primer curs en què va obrir les portes el Saltiró. Aquell curs, la Juani feia de cangur d'una nena - avui una dona feta i dreta, i perruquera del barri, la Lorena Puente - i la portava a l'escola i la venia a buscar.

Tants cops la Juani va venir, que va conèixer a la Flora, la fundadora i mare dels actuals responsables, la Rut i l'Adolf i també, ens explica ella, es va "enamorar" de l'escola, de les coses que s'hi feien i de com es tractaven els nens i les nenes…

I va arribar un dia en què la Juani va ser mama i va portar a la seva filla gran, la Marta, el curs 93-94. Com que no hi ha un u sense un dos, també va matricular a la seva segona filla, la Sandra, al curs 97-98.Tenim llavors una Juani primer "cangur" i després "mama". I la Juani "cuinera", d'on surt?

Doncs es veu que l'escola s'acabava de quedar sense cuinera i la Flora estava desesperada buscant a algú de confiança... I resulta que la mare de la Lorena Puente, la nena a qui la Juani havia fet de cangur en aquell ja llunyà 1977, va recomanar a la nostra protagonista per els seus dots culinaris i per la confiança que li inspirava.Sense pensar-s'hi més, la Flora, "rauda i veloç", agafà el telèfon i trucà a la Juani a casa seva: "Juani! Vols ser la cuinera del Saltiró???". Silenci d'uns segons. Resposta de la Juani: Sí!I d'això en fa, ni més ni menys, que 26 anyets de res.

Gràcies, Juani per tot.
T'estimem molt!

Una cuinera arriba!

La Marta des de ben petita volia ser infermera, però un dia va descobrir que la sang li feia por... Llavors barrotant alguna cosa que tingués a veure amb la salut, va pensar a fer-se dietista: si no els podia cuidar cosint punts o posant injeccions, ho faria donant-los-hi de menjar.

A més la seva mama certifica que sempre li va agradar la cuina: era una nena que la tenia darrere seu quan es posava a la cuina, allà a Collblanc (d'on és filla, tot I que ara viu al centre).Així doncs, el 1992, la nostra Marta entra a estudiar la diplomatura de dietètica al E.T.P. Xavier. Passen tres anys, i mentre treballava en múltiples feines des de botigues de dietètica fins a "El Corte Inglés", es treu títol de tècnica superior en dietètica i nutrició.

I és sortir dels estudis i entrar al gremi d'herbolaris i apicultors de Catalunya a estudiar dos anys més... Allà entra en contacte amb una manera més alternativa i natural de veure la nutrició.

Però espereu, que la cosa no acaba aquí, passada aquesta etapa, es matricula a l'Institut Alemany "Heilpraktiker" on es treu la diplomatura en Naturopatia.I comença a fer de dietista, passant consulta durant 20 anyets de res i fent dietes a tort i a dret.

És al final d'aquesta etapa, tot just després de la pandèmia quan, el nostre Adolf, que porta el despatx del Saltiró, decideix perdre els 10 quilets que va agafar durant el confinament... I a què no sabeu a qui coneix a la consulta on va??? Doncs sí! A la nostra Marta!

Com s'ho va fer l'Adolf per enredar a la dietista aventurera, per dur la cuina i crear els menús del Saltiró? Misteri! Mai no ho sabrem... Però el cas és que aquí la tenim! Agafant el relleu de la nostra Juani…

Benvinguda Marta! Estem molt contentes que siguis amb nosaltres!