29-06-21 al 1-07-21 Qui vol venir a la granja escola?

La cançó més famosa del Saltiró és sens dubte, "Qui vol venir a la granja escola?".

I és que són tres dies els que els valents nens i nenes de P2 de l'escola passen a Can Pere, la nostra granja escola de referència des de fa molts anys.

És tot un repte per ells i elles i per l'equip de l'escola (i tota una prova de confiança pels papes i les mames que es queden a casa!). Però no cal patir: tot està molt preparat i rodat.

Per començar ens quedem garratibats i garratibades, quan veiem que tots els animals que havíem conegut al Saltiró, en imatges i d'oïdes, a Can Pere, són ben i ben reals... 

Mireu que en són de grossos els cavalls!

Ens han agradat tant, que no ens n'hem pogut estar de treure les nostre súper-xules mini-càmeres digitals per immortalitzar l'encontre...

Però així com els cavalls són ràpids i molt grans, d'altres animals són tot el contrari. Ben encuriosits hem descobert un altre animal, potser no tan comú en una granja, com és... La tortuga de terra! (És clar que al ser una granja-escola del Garraf, on tots són molt moderns, ja se sap, qualsevol cosa és possible).

Un dels grans èxits de Can Pere, que ens empeny a col·laborar en la tasca de la seva alimentació, per a satisfacció d'animalets i infants, són les cabretes. N´hi ha de totes les mides: des d'acabades de néixer fins a autèntiques matriarques. Mai no defrauden.

Potser no tan amunt en el rànquing com les cabretes (autèntit "hit parade"), però acostant-s´hi molt per la possibilitat d'acaronar-los d'aprop i sense presses, es troben els conills. Són tan suaus...

Però no només d'animals es viu a Can Pere, i també ens han interessat molt les tasques de l'hort. Els nostres ulls d'experts i expertes, ens han fet notar que potser tenien una mica sec el tros, i regadores en mà, ens hem posat a portar aigua als assedegats vegetals.

Un cop ja dins la casa (on recordem que hi hem passat no una, sinó dues nits, fent gala d'un valor fora del comú, tant en el cas dels menuts com dels grans), ha arribat l'hora de fer el nostre propi pa. I és que no hi ha qui ens aturi!

I doncs bé, després d'aquestes i d'altres aventures, ha arribat l'hora de tornar a casa amb els papes i les mames, amb els ulls plens d'imatges, els cors plens d'emocions i els caps a vessar d'idees i coneixements. 

Us n'adoneu? Aquest curs el "Sr. Virus Dolent" no ha pogut amb nosaltres! Hem anat a la granja escola! Fins l'any que ve Can Pere!