15-09-2019 COM PODEM AJUDAR ALS NOSTRES FILLS I FILLES A PARLAR?

Ahir al Saltiró vam rebre la Iolanda Pujals, logopeda i pedagoga del Centre Baula, que ens va fer una xerrada per donar recursos als papes i mames de l'escola, alhora d'ajudar als seus fills i filles a parlar.

El CDIAP Baula és un recurs públic orientat a la prevenció, detecció precoç i atenció dels nens i nenes que presenten disharmonies, dèficits o trastorns en el seu desenvolupament o es troben en situació de risc de patir-ho. Ara, els consells que donen sempre son útils per a tota mena d'infants, encara que no presentin cap dificultat.

Això ho sabem molt bé al Saltiró, ja que fa anys que treballem plegats amb ells i elles. De fet, a la xerrada, la nostra directors pedagògica, la Rut, va anar aportant la seva exeperiència en el dia a dia del Saltiró, fent unes intervecions estel·lars, que van tenir molt d'èxit.

La Iolanda ens va fer ser conscients de tots els factors que influeixen en el fet de que un infant vagi augmentant la seva capacitat de parlar, alguns més evidents i d'altres que ens van sorprendre.

Els infants han de tenir uns bons vincles amb les persones que tenen més aprop, perquè.. Si noten que ningú no els escolta ni els hi respon... Per què s'haurien de sentir motivats a parlar? A més les competències comunicatives dels pares tindran molt a veure també en la seva evolució cap a la parla, així com el seu entorn lingüístic: quan més relacions amb diferents entorns més desenvolupament. I és que necessiten molt comunicar-se verbalment: a casa els pares potser que ja els entenguin encara que no parlin, però a fora això no els hi és tan senzill i la situació els esperona a parlar."Els logopedes volem que els nens vagin a les llars d’infants!", va exclamar la Iolanda.

També se'ns va fer notar la importància de les funcions orofacials prèvies al’adquisició del llenguatge: Els biberons i els xumets són molt perjudicials. A la Iolanda Pujals no li agraden gens ni mica!  I és que mastegar és important: si un nen no mastega i en el seu lloc xucla, no té força a la boca i li costarà parlar.

De fet, si canviem el tema de la parla pel del caminar, potser es veu tot més clar: al principi el nadó és molt flonjo, fins i tot costa d’agafar. Després va adquirint to, a mesura que es mou i fa servir el cos. I arriba el moment en que camina. Igual que amb la parla!!! Tot és un procés que s'ha d'acompanyar i potenciar.

Ai! I com ho fem per treure el xumet i el biberó? Quin drama! La Rut del Saltiró va apuntar que l’opinió dels pares és molt important alhora de que els nens i nenes deixin el biberó o el xumet: els pares són el més important pels nens i si ells els hi diuen amb convicció que no els hi convé alguna cosa, ells ho tindran present i ho aniran assumint.

La nostra ponent va posar molt d'èmfasis en el problema de les otitis. Els mocs a les orelles, va dir, són un entrebanc en camí cap a la parla: un nen amb otitis recurrent és com si estigués sota una piscina, i això l'afecta molt alhora d'escoltar. S´ha d'estar molt a sobre d'aquestes dolències!

Com en tot procés que afecta a un infant, els adults podem adoptar actituts afavoridores i d'altres que no ho són. La Iolanda en va citar algunes:

Dins de les afavoridores, va citar el joc dels adults amb ells i elles i la creació de tora mena de situacions d’intercanvi lingüístic:  És molt important jugar-hi, tenir-hi moments d'exclusivitat. 

En l'apartat de les desafavoridores, va citar el corregir directament i sovint, el fer preguntes i no deixar temps per contestar, l'ús d'un llenguatge massa infantil, l'exigència excesiva, la preocupació massa explícita per part dels pares, la falta d'atenció a la conversa amb els infants (i aquí la Iolanda es va posar sèria i va dirs: "Això del mòbil ha fet molt de mal a la infància! Quantes mirades es perden per culpa del mòbil!").

Ja ho sabeu: Papes i mames fora mòbil!

I després d'una xerrada tan intensa, i que tan va interessar als presents (que després no volien marxar sense haver fet tota mena de preguntes), la Iolanda del Baula es va acomiadar aconsellant un llibret que la Generalitat ofereix gratuïtament per qui se'l vulgui descarregar: 

Si el voleu, seguiu aquest enllaç!

I això és tot.

Esperem amb candeletes la propera visita de la gent del Baula!